Credibilitat i enganys.
En un gest insòlit i lloable, Ernest Benach ha explicat les raons del seu vot en contra a la Mesa del Parlament, junt als representants de tots els altres partits, a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de convocatòria i regulació de consulta popular no referendària per copsar l’opinió sobre la independència de la Nació catalana. És lloable perquè per ací els polítics no acostumen explicar les raons de les seves decisions, llàstima que el sr. Benach, de raons, poques, i de desqualificacions als promotors, moltes. No m’arrossegaré per la mateixa ignominiosa estultícia de criticar el dit que assenyala la lluna, vejam els fets, i les raons del sr. Benach:
Primer fet: el Tribunal Constitucional espanyol ha anul·lat la competència de la Generalitat sobre referèndums, malgrat no estar recorreguda, i el Govern espanyol ha requerit la Generalitat d’incompetència. Té sis mesos per recórrer la Llei de Consultes Populars per via de Referèndum aprovada pel Parlament, abans o després de les eleccions ho farà, a la seva conveniència, i llavors el TC suspendrà la llei i l’anul.larà. Via morta. Nosaltres, com a Comissió Promotora del Referèndum, no enganyarem el poble mobilitzant-lo per recollir centenars de milers de signatures en un procés que el Govern espanyol i el TC al seu servei estroncaran quan els hi plagui. Si el partit del sr. Benach vol fer-ho com a tàctica electoral, que ho faci i en respongui.
Segon fet: el TC accepta la plena competència de la Generalitat sobre consultes populars no referendàries. Via viva. És per això que vam presentar la ILP votada en contra pel sr. Benach, seguint el model de la convocada i organitzada per l’Ajuntament de Barcelona sobre la Diagonal, aprovada pel partit del sr. Benach, que es va celebrar sense permís del Govern espanyol sense que ningú la recorregués ni anul·lés.
Tercer fet: Segons la llei, la Mesa del Parlament només pot denegar una ILP per incompliment de requisits, el més important “Que tingui per objecte alguna matèria sobre la qual la Generalitat no té atribuïda la competència.” No caben valoracions polítiques ni de conveniència, votar en contra per aquests motius és prevaricar. Per aquesta raó tots els representants dels partits admeteren a la Mesa ILP per prohibir les curses de braus, i per establir doble xarxa escolar en català i en espanyol, quan com és notori no tots estan d’acord en aquestes mesures.
Quart fet: Entén la Mesa per unanimitat, és a dir ERC, CiU, IC, PSC i PP, sr. Benach inclòs, que la Generalitat no té competència, front al TC espanyol que ha dit que sí que en té.
Passem a les raons del sr. Benach:
Primera raó: “Motius diversos”. No sóc endeví, si els explica els llegiré i acceptaré, o replicaré.
Segona raó: “si algú promou una ILP per suprimir un impost, per exemple l’IBI, l’impost de béns immobles, trobaria moltes simpaties. És possible fer aquesta ILP? Per descomptat que no. De fet, ni tan sols es pot admetre perquè no està previst en la llei.” Afegeixo jo que la llei prohibeix ILP sobre matèria tributària (article 1). Què té a veure això amb la que ha votat en contra el sr. Benach? Se m’escapa.
Tercera raó: “I és aquí on rau la trampa de la ILP de la consulta. Primer, per utilitzar una eina que no és vàlida i que no té cap mena de recorregut, perquè si el Parlament l’aprova, automàticament l’advocat de l’Estat, en nom del govern de l’Estat la suspèn d’ofici. I aquí s’ha acabat el referèndum!. No dura ni 30 segons.” Oblida el sr. Benach que no es tracta de cap referèndum, que l’advocat de l’Estat, a les ordres del Ministre de Justícia espanyol, pot impugnar però no suspendre res, això només ho poden fer els Jutges, i que la temença d’un recurs no és causa legal per votar en contra a la Mesa (recorden allò de prevaricar?). Si qui mana a la Mesa és l’advocat de l’Estat, la solució és senzilla, suprimim-la i que prengui les decisions l’advocat de l’Estat. Ens estalviaríem set sous.
Quarta raó: “la llei també deixa clar que no es poden presentar ILP sobre la mateixa qüestió en la mateixa legislatura.” Això no és cert, no s’ha presentat cap sobre consulta popular no referendària. Com que el sr. Benach la confon amb un referèndum (vegi’s punt anterior), pensa que sí. No és cert, i ben clar ho ha dit el TC, la diferència entre una i altra cosa, i que la Generalitat no té competències sobre referèndums i sí sobre consultes populars no referendàries. No és el mateix el bou que la bèstia grossa.
Cinquena raó: “Acceptar la ILP era donar per morta la llei de Consultes i acceptar la sentencia del TC.” La realitat és la que és, vegi’s el primer fet. La llei de consultes l’ha mort el TC i l’enterrarà el Govern espanyol quan li plagui. Recordin els amables lectors que la prevaricació plana, només pot refusar la Mesa una ILP per les causes legals establertes, i aquesta no ho és.
Sisena raó: És la que ha donat la Mesa amb el vot del sr. Benach, que se n’oblida o l’amaga: manca de competència de la Generalitat. No cal el TC espanyol per anul.lar competències, ja ho fan els partits catalans, inclòs el del sr. Benach. És una forma de no acatar la sentència, ser encara més retallador que el TC.
Per últim, crec que hi manca la veritable raó de la unanimitat de tots els partits a la Mesa, inclòs el del sr. Benach i el meu: és la resposta unitària a la manifestació, som una nació però nosaltres no decidim res, decideixen ells, els partits, en el marge que Espanya els hi permet. Nosaltres, el poble, estem per votar cada quatre anys les seves llistes tancades i bloquejades, i manifestar-nos al carrer si ens ve de gust. Volen els partits el monopoli de les decisions i de l’agenda política, és una reivindicació gremial, corporativa i autoritària. No volen la democràcia, sinó la partitocràcia, i encara s’estranyen de no tenir credibilitat. Els càrrecs, sr. Benach, no donen credibilitat, la dóna el poble, i mai no la dóna si se l’enganya i se n’adona. No es pot enganyar tothom per sempre
Link | Indirect.cat
